|
|
Direcció: El Cortalet, S.N.
Població: Castelló d'Empúries - 17486
Comarca Alt Empordà
- Costa Brava
Província: Girona / Catalunya
Telèfon: 972 454 222
- Fax: 972 454 474
- http://www.aiguamolls.org
Si desitja posar-se en contacte amb nosaltres, si us plau faci servir el formulari que trovarà a la dreta d'aquesta plana.
Veure mes imatges. |
Situació a "Google Maps" (Beta)
|
|
|
Al Parc, les espècies animals més visibles i freqüents són les aus, encara que també hi ha interessants i variades espècies de vertebrats i invertebrats. Els peixos més abundants són la carpa, la lisa i l´anguila. Destaca la presència del fartet (Aphanius iberus), petit peix endèmic de la Península Ibèrica.
Amfibis com granotes i esgalapats es troben per tot arreu, especialment a les zones d´aigües més dolces.
Entre els rèptils interessants podem destacar l´esgalàpat leprós en algunes llacunes dolces i sargantanes a les dunes litorals. El mamífer més típic de les zones humides, a més de la rata d´aigua, és la llúdriga, freqüent fins a mitjans de segle, i estranya, però present a l´actualitat gràcies a un projecte de reintroducció.
Al 1987 també es va reintroduir el gam. Les aus poden veure´s per tot el parc, fins al moment s´han observat 330 espècies diferents, 93 de les quals aniden a la zona. En època de migració, s´observen a tot arreu ardeides, limícoles, fumareles i xarranes. A vegades, també flamencs.
És en aquestes èpoques de pas, quan els aiguamolls juguen un paper primordial com a lloc de refugi, alimentació i descans per a milers d´aus aquàtiques, sobretot a la primavera quan la tramuntana tanca el Pirineu. La vegetació presenta característiques especials.
Els principals tipus de vegetació són: la dels sóls salins, vegetació dels arenals i la vegetació dels marjals.
|
| |
|
|
Els Aiguamolls de l'Empordà ocupaven antigament pràcticament tota la planúria de la badia de Roses i del baix Ter.
Aquella extensa àrea va anar desapareguent degut a l`expansió agrícola (camps d´arrós en la primera fase) i ramadera. L'extens estany de Castelló amb les seves tres ïlles, i els estanys de Siurana, Vilacolum, Riumors, Bellcaire, Ullastret i Pals ja només queden registrats a la història (documents dels segles XVII i XVIII) o bé s´insinuen quan és època de pluges i les aigües tornen a omplir els seus antics dominis.
A mitjants del segle actual va aparèixer un altre factor de degradació: la construcció d´equipaments turístics. Interessants i extenses àrees van desaparèixer convertides en urbanitzacions i marines, i segurament hauria acabat amb la desaparició de les zones humides de la comarca si a l´any 1976 no s´hagués iniciat una àmplia campanya que amb el lema "Els últims aiguamolls de l'Empordà, en perill" intentava avisar a la població del valor dels estanys.
Aquesta campanya, molt popular a Catalunya i que va arribar a nivell internacional, va culminar el 13 d´octubre de 1983 quan el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei de declaració de "Paratges Naturals d'Interès Nacional i Reserves Integrals dels Aiguamolls de l'Empordà".
Al Parc Natural només pertanyen els estanys de l'Alt Empordà; els del baix Empordà no tenen encara cap figura legal que els protegeixi. Amb aquesta protecció legal, els aiguamolls de l'Empordà s´han convertit en una zona d´atracció i interès extraordinari al cor de la Costa Brava, tant pels estudiosos com pels amants de la natura, catalans i forasters.
|
| | |
|
Núm. de contactos email recibidos: 23
Fecha del alta:
21 de febrer del 2003
|
| cbholidays.com | © 2007 Solucions Enginyeria Informaciò S.L.
